diumenge, 5 de setembre del 2010

White noice / Soroll blanc / Ruido blanco: curtmetratge de Marius Si Pandele



Quan una persona no s'accepta a si mateix, per molts colors que es fique al damunt per tal d'imitar als demés o passar desapercebut, sempre restarà malament. De vegades, socialment, se'ns imposen un models per tal de manipular-nos i deixar de ser únics i originals, diferents. Cadascú de nosaltres som especial. Valorem les diferències personals.

4 comentaris:

Tomàs Gabriel ha dit...

M'agrada molt. Passar inadvertit crec que és l'objectiu de la uniformització que aconsegueixen les modes. Al món d'avui costa molt ser tu mateix, lliure, sense pagar un preu en les teves relacions: ets rar, excentric, especial i d'altres etiquetes que, en realitat, no han de preocupar perquè el problema no és d'un mateix.

Montse ha dit...

Moltes gràcies. Una troballa molt profitosa per parlar amb els nens i les nenes.

Sàlvia ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius, Tomàs.
Bon diumenge

Sàlvia ha dit...

Com ha anat el començament de curs, Montse. D'ací a no res ja estan les aulas plenes de rialles i complicitat i la biblioteca "a tope" de lectors.
Besadetes joguineres

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...